El Balcó de l'Isi

divendres, 26 de desembre del 2014

els meus nadals amb la familia reverter- vives



Nadal en una petita ciutat de la províncies de Barcelona. Olles Cocinex patrocina una subhasta a la qual van gent poderosa de tota la província convidar a dinar a un pobre a casa de família de rics .............

Jo vaig anar a parar a casa dels Reverter-Vives, Luis i Neus, jo no era pobre, però era orfe de família nadalenca i ells no són rics, de pasta, però si de cor, són multitriquimillonaris de cor, que si fos de or, serien més rics que la Xeic Nasser al-Khelaïfi, propietari del Paris Saint Germain.

I no acaba aquí segueixen sent la meva família adoptiva, fora  adoptiva, són la meva família des de fa ja 11 anys.

Mentre "Plácido", contractat a Madrid perquè recorri per la ciutat un estel nadalenca en el seu acabat d'estrenar motocarro, ha d'abonar la primera lletra del modest vehicle abans de la posta de sol i no té per menjar ........ ...


Isidre Abad , desembre 2014






Image and video hosting by TinyPic













dimecres, 24 de desembre del 2014

El color dels amics

Els colors i els amics de Montgat Imatges d'ahir i avui.
Els amics son color, colors amb matisos molt ven definits.

Tenim amics de color verd.
Els hi agrada ressaltar la bellesa de la vida i estan plens d'esperança.
Són amics que ens calmen.

Els amics BLAUS, sempre porten paraules de PAU i de SERENITAT,escoltar los ens apropen al mar i al cel.
Ens eleven

El color GROC entebeeixen i amb aquest color tenim uns quants amics.
Ho fan com el Sol, ens fan riure, ens fan creure que la brillantor dels estels està a prop.
Són alegres.

Tenim amics de color VERMELL. Dominen les regles de viure. Són com la nostra sang, de paraules apassionades i repletes de càlid amor.
Són vivificants.

Les vitamines les aporten els amics de color TARONJA
Enriqueixen el nostre esperit pel nostre creixement.
Són amics d'ànima

Els que posen a to la nostra essència amb les seves paraules nobles d'autoritat i de saviesa són els amics de color VIOLETA.
Ens fan forts

Els millors colors de tots son aquells, que en dies dificils, plujosos, de tempesta, tristos, de nostàlgia, de soledat, d'angoixa, són aquells que es reuneixen per il·luminar nos i fer nos somriure, donen la valta en els sentiments, són els colors dels amics, son els colors de:

Arc de Sant Martí

Bones festes de part d'un amic que vol ser color un dels colors de l'Arc de Sant Martí.

Isidre Abad, desembre de 2014

http://youtu.be/VcQdkXA2gkw

dissabte, 20 de desembre del 2014

Felicitació de Nadal per al grup Montgat Imatges d'Ahir i Avui

Hola nenes i nens, ara per a les bones nits.

Aquest matí, la collita ha sigut com si com ça i per omplir una mica més l'espai, hem dic mira nen fes un vídeo i quedaràs d'allò més bé.

Doncs dit i fet, un vídeo de les fotos d'aquesta matinada i una cosa mes.

Feu bondat, avui he vist menjar a un tió, una casualitat crec que sóc el primer que ho veu, doncs ja sabeu el que heu de fer no?

Bona nit, fins dema que tindrem més.
Salu2
Isidre

PD: avui també un altra casualitat, he en diferents moments, a l'Abelard Ximisanas a prop de l'estació, a la baixada del carrer Riera d'en Font al Josep Ingles, a la Mònica Gascón al Media Mark de l'Hospitalet i al meu germà Jordi Marti Abad a la placeta i mira.......

Imatges, les anunciades i música  clàssica per un dia clàssic, minuet de Bocherini

https://www.youtube.com/watch?v=d6DXxsqLPQc

diumenge, 14 de desembre del 2014

BICICLETES I ALTRES ANDRÒMINES

BICICLETES I ALTRES ANDRÒMINES QUE CIRCULEN PER BARCELONA I ALTRES CONTRADES.
Abans de comentar el succés o historia, cal aclarir quin tipus de vehicle és una bicicleta i 
quantes classes de vehicles circules per la ciutat, i més concretament per al Centre, Ciutat vella i el barri de la Ribera.
Una bicicleta és UN VEHICLE impulsat per la força humana, com a tal vehicle té que observa, i respectar les normes cíviques i de circulació.
Quantes classes de vehicle circulen per als nostres carres i vies de circulació.
A saber:
Automòbil
Camions
Autobús
Carro elevador
Carro
Motocicleta
Ciclomotor
Patinet
Remolc
Tràiler
Troleibús
Monopatí
Tricicle
Motocarro
Bicicleta
Automòbil tot terreny
Buggy
Quad
Tractor
Motocicleta de Enduro
Bicicleta de muntanya
Quants circules per les voreres:
Monopatí
Patinet
Motocicleta de Enduro
Bicicleta de muntanya
Tricicle
Miniciclemotor
Segway amb timó
Segway sense timó


I una infinitat de tipus de bicicletes que no sóc capaç de enumerar les totes aqui un petit exemple:
A-bike
Bicicleta alta
Bicicleta 29
Bicicleta de muntanya
Bicicleta de pista
Bicicleta de pinyó fitxo
Bicicleta domèstica
Bicicleta anglesa
Bicicleta monomarcha
Bicicleta de platja
Bicicleta sense cadena
Bicicle
Bicitaxi
BMX
Cuatricicle
Dresina
Bicicleta elèctrica
Monociclismo de Muntanya
Path Racer
Bicicleta reclinada
Bicicleta de reparto
Rickshaw
Swiss Army Bicycle
Tàndem
Bicicleta de transmissió hidràulica
Tricicle
Velocípede
Velomóvil
A part de tots aquest, tots el tipus de monopatí i de patinet, ah amics i sobretot el SEGWAY.
Tots aquests circules per al carrer, vies de circulació i per les voreres segons convingui.
Historia, real como la vida mismo.
El centre, Ciutat Vella i el barri de la Ribera són els meus entorns quotidians i diaris d'anar a treballar tornar a casa, dinar i fer algun passeig d'esbarjo.
Ser vianant és ser un valent, un "George en la Jungla d'els Cicles".
Era l'hora de dinar, a voltes ho faig en un Nostrum que està a la via Laietana cantonada avinguda de la Catedral, mà esquerra, mirant Tibidabo. A Vegades i vaig a peu si la cama funciona i d'altres amb autobús, tinc mensual i el gasto ja està fet, el dia d'autos la cama feia soroll de rovellat i vaig optar per el bus.
Ja hi sóc, baixo a la via Laietana cantonada avinguda de la catedral cantó dret mirant Tibidabo, on hi ha un Starbucks Coffee Company, si un bar d'aquest que un cafè val 21 € i no et donen un dècim de loteria es el preu d'un cafè, això si vols et posen un xorret de xarop de rosella salvatge, doncs estava esperant que el semàfor és poses verd pels vianants, i no estava sol, mig món hi era en aquell pas de vianants, vianants i un milió de persones enfilades en diversos tipus de vehicles, els més valents els de les bicicletes passaven en vermell com a coets.
En tot aixo arriba fen un eslàlom un noi amb un supermegaquetecagas monopatin, para al llinda del pas i pam, puntada de peu a la punta de la fusta per agafar el Skateboarding, la puntada de peu va ser massa forta i caray, li va passar per damunt del cap, no el va pogué agafar, amb tanta mala sort que va anar a parar a la roda de darrere d'una bicicleta banyera, si d'aquestes que porten un tipus de banyera davant i porten 2 o 3 nens petits, per sort només anava ella els nens no se a on eren, i patam va caure a terra lentament la bici banyera, el darrere seu hi havia un grup immens de russos amb el seu guia enfilats damunt del segway llogats, tot tocats i posats amb es seu casc i auriculars connectats amb el guia.
El monopatí encara era viu i de rebot va tocar al cap del guia que va caure enrere i clar tots els russos estaven a la seva esquena i deu meu, el skate com si fos una bola de bolera va fer un straight, increïble tots el russos a terra com bitlles, quin enrenou, motxilles, noies amb les cames entortolligades amb els patins en linea, cascos per tot arreu, ràdios trencats de les rodes de les bicicletes punxant els culs de tothom, cables d'un Ipod embolicats escallant el coll d'una senyora bastant gran, que xisclava, com cridava, el caos, el caos, semblava l'autopista de Mad Max, tranquils jo estava bé, de pura quasalitat, sóc el pupes, pero hem vaig lliura.
Un senyor que estava el meu costat, feia olor de massatge d'afaitar Floyd, només cridava, que no se mueva nadie, que no se mueva nadie, hasta que venga la autoridad competente. Era raríssim, però ningú va marxar al contrari allò es va omplir de gom a gom.
Mes soroll, soroll, crits en totes classe d'idiomes, visca la diversitat, sirenes per tot arreu, en un moment ja teníem a totes les forces vives allà mateix, dos cotxes dels mossos, tres de la guàrdia urbana, com estan a prop vàrem venir dues furgonetes de la policia nacional, un land rover i un camió de bombers i només una ambulància del SEM, els agents van ser molt organitzats i només en una hora van ordenar el caos que allà s'havia format.
Resultat un ferit, poc va ser per el que podia haver passat, el guia dels russos amb un trau el cap, l'ambulància el va traslladar a l'ambulatori de Pere Camps, ja gairebé tot amb order, menys els russos que no paraven de cridar i parlar amb els agents de l'autoritat però ningú els entenia, el guia era guia i interpret, ningú els entenia, fins que vés per on va sortir un rus del Starbucks Coffee Company, aquests si podia prendre cafè en aquest establiment, i va aclarir el que passava.
Amb tant d'enrenou i caos, a tres, si a tres russos, algú els hi van pispar els segway.
No ens van retindre gaire estona mes, ja que era fàcil veure que no portaven una andròmina d'aquesta ni al bosó ni a la motxilla.
I vés per on ja no vaig dinar, torna a pujar al autobús i cap a la feina.
És un perill, caminar perles voreres del Centre de Barcelona i mortal fer-ho per Ciutat Vella i el Barri de la Ribera.
No vull fer comentaris sobre la excepció de fer cas els semàfors per part dels ciclistes.
Nota curiosa: L'inventor del andròmina segway, va morir en un accident amb un estri dels seus.
Referencies:
Fi.
Bona nit nenes i nens i feu cas al Reglament de la Circulació
Una abraçada
salu2
Isidre
Imatges: unes panoràmiques d'aquests mati tant gris i alguna mes.
Música: Chopin - "Las Silfides" (Gran Vals Brillante Op 18), no tot és piano en el món de Chopin.










 Dia gris molt gris, fetes des del turo del túnel 14 de sembre de 2014












dissabte, 13 de desembre del 2014

Per a mi una gran perdua

Bon dia a totes i a tots,ha mort Joan Barril, ell es el culpable de la meva deria per el Paolo Conte i el seu programa de radio 'Café de la República'.
Adéu Joan. Gràcies per fer nos conèixer el que és sensibilitat 
Hola món



Matinada del 13 de desembre de 2014
 Santa Llúcia  










l

dimecres, 10 de desembre del 2014

Pel·licula Records d´Estiu Nova de Monica Gascon, amiga.




               






   


VIDEO






Un regal que ens ha fet Mònica Gascon Lleixà, una "Loca" del seu poble.



Gràcies Mònica.











Image and video hosting by TinyPic

dimarts, 9 de desembre del 2014

Un amic del Baix Camp i jo

Escrit d'un amic i meu, ell també estima el seu poble.
Si Escrit d'un amic i meu, ell també estima el seu poble.

Si hagués nascut en un altre poble, sentiria el mateix no?. Ell i jo que hem viscut en altres pobles que no és el nostre (o també són el nostre) i també els estimem.

Ell i jo creiem que volem l'estoig mes que al continent.A on vivíem també varem trobat la mateixa gent, la mateixa enveja, el mateix amor, els mateixos odis ...

Volem la vall de llàgrimes, o volem més la vall que les llàgrimes?

Recordem amb nostàlgia, les nostres colles, els de petits i els de gran. Ens estimem?, si segur que si, però ho fem per nosaltres, perquè ens veiem entre ells i elles, perquè eren part nostra i nosaltres d'ells.

Sabem el meu amic i jo que això pot semblar per algú, una mica "heavy", però pot ser per les experiències passades, bones i dolentes.

Concloem en el mateix embut, i a partir d'ara escriure, parlaré en primera persona.
Vull el meu poble, el vull com la capsa de "Pandora", en el racó de les coses bones, que anem omplint tots nosaltres. Tothom estima al seu poble a partir del que posa dins la capsa, tot que amb el temps moltes imatges s'han esvaït, com les imatges d'unes bombolles de sabó.

Jo estimo els "Mundos sútiles, ingrávidos y gentiles como pompas de jabón.
I ara torn a mira el vídeo de YouTube, Montgat dels meus Amors, el descarrego, m'agrada i ho guardo en la meva capsa de "Pandora" en el racó de les coses bones.

Conclusió 2:
Això és que ens estimem, ni més ni menys, tot el que forma part de nosaltres .... Montgat i la seva gent.

Conclusió 3:
El meu amic i jo vam reflexionar sobre aquest escrit i que collons ... Ell em pregunta
- Isidre, tu vols al teu poble
Jo contesto
- Si.
Ell em diu:
- Doncs no cal ser tan minuciós. Jo estimo el meu poble.
Ell, el meu amic estima al seu poble ...i jo estimo Montgat

Nenes, nens, bona nit, bona nit Montgat i al agutzil suplent també.
salu2
Isidre

PD: Gràcies amic del Baix Camp, per deixar-me paraules per aquesta carta d'amor al meu poble i a la seva gent.

Imatges: Bateries, sol caient Barcelona i el mar el fons.

Musica: Per als trompetistes. L.O.V.E. per Nat King Cole, he estat a punt de posar una versió d'Andrea Motis, però he triat un vintage, un reserva.

http://www.goear.com/listen/9ff664e/l-o-v-e-nat-king-cole

L is for the way you look at me
O is for the only one I see
V is very, very extraordinary
E is even more than anyone that you adore can

Love is all that I can give to you
Love is more than just a game for two
Two in love can make it
Take my heart and please don't break it
Love was made for me and you

(trompeta instrumental)

L is for the way you look at me
O is for the only one I see
V is very, very extraordinary
E is even more than anyone that you adore can

Love is all that I can give to you
Love is more than just a game for two
Two in love can make it
Take my heart and please don't break it
Love was made for me and you
Love was made for me and you
Image and video hosting by TinyPic


Unes vistes al capvespre de Barcelona i detalls del mar fen 
rodones efecte delvent de mestral d'avui