El Balcó de l'Isidre: de novembre 2014

diumenge, 30 de novembre del 2014

Més pluja 30-11-2014

La història més fabulosa que mai heu llegit

Merda, ara he tocat la tecla "supr" se m'ha esborrat tot, no podrien posar la tecla de suprimir a un altre lloc i no tant a prop de la de retorn. També és mala sort.

Amigues, amics, bona nit
Salu2
Isidre

Imatges, del mati grissssssss

Música: Raindrops Keep Fallin' On My Head. De la pelicula Dos Homes i un desti.

http://www.goear.com/…/raindrops-keep-falling-on-my-head-bj…

Mati del dia 30 de novembre de 2014

Dia hivernal i molt plujós, cels grisos

dissabte, 29 de novembre del 2014

L'ARBRE GENEAOLÒGIC

Un amic del poble m'ha fet un regal fantàstic l'arbre genealògic de la meva familia fins els quarts avis, Gràcies Abelard Chimisanas Julià.

Divendres 28 de novembre de 2014. Els meus divendres, Primera Part

Fa dies que no truca, potser l'hauria de trucar jo no?

-Tu que creus?

No, no, em moriria si no contesta la meva trucada, no em trauria el disgust en setmanes.

És divendres, el nostre dia, i sols trucar, potser tinc una sorpresa i no truca per telefono i truca a la porta, ara té qué trucar abans tenia clau, una clau especial, una clau de color lila.

Els divendres eren especials, jo tenia abono al vol VY1004 de les cinc de la tarda de Madrid a Barcelona, i coincidíem molts coneguts i habituals residents a la capital del reino.

En el meu cap es repeteix un vegada rere un altre avui és divendres.

És tard, no trucará, però pot ser que vagi al Cistell a comprar pernil del bo i uns tomàquets per sucar, la Natàlia el triará sense grassa, a ella no se li posa bé, si si hi vaig, un bon pernil amb pa amb tomàquet i xarrar, xarrar i....

El temps circula molt lentament, o ràpid com un coet, no se, estic neguitós, el cas és que passen els minuts, els quarts i no truca ni a un lloc ni a l'altre.

Truquen a la porta, m'entra una calor sufocant, tinc les orelles enceses hem cremen, vaig neguitós cap a la porta, m'entrebanco amb l'escalo i obro... és el meu germà.

De la calor de l'infern, passo al fred postmorten.

- Que nen vens a la Biblioteca? Avui presenten els vídeos dels fets del 1705, dels actes que es van fer a la platja el passat 10 de setembre.

Sense pensar ho dos cops dic:

- Sí, si anem.

No ha trucat i avui és divendres, bé però encara pot trucar, està clar, encara pot trucar, i la frase es va repetint en el meu cervell, encara pot trucar...

Ja sóc de tornada, ha estat bé, la durada perfecte, no se'm fet llarg i gairebé no he estat al cas, només mirava el mòbil.

Només tanca la porta, ara si, sonar el telefono fixo, despenjo i reconec la veu...

-Hola buenas noches soy Gladys le llamo de Jazztel...

To be continued.-

Nenes, nens, concurrència en general i surfistes atrevits una abraçada enormeeeee una que ús embolcalla a totes i a tots.

Bona nit
salu2
Isidre

Imatges: Onades i nois valents.

Musica, l'apropiada Meravigliosa Creatura - Gianna Nannini. Sergio Dalma te una versió en castellà molt bona.

Meravigliosa creatura. Gianna Nannini

divendres, 28 de novembre del 2014

Plou i volia fotografiar la pluja

Dijous 27 de novembre de 2014

Ei, que feu?, Quina me, jo que avui me les mamava ben dolces mira quin panorama, aigua amb nom de Déu.

Hem dic plegaré aviat i faré unes fotos a la platja, tururut pa amb oli. Demà sortira el sol i siiiiiiiii és divendres.

I a tu què tal, com t'anat el dia bé?
.
.
.
.
.

Bona nit per a tots, bona nit per tu en especial, bona nit per mi també, avui hem sento molt alegre, avui em sento molt feliç. Bona nit per a tots, bona nit per tu i bona nit per mi també.

Ara arribaran les cançons de salutacions i l'acomiadada del dia.

Bona nit, bona nit, anem tots a cantar, ballarem tots junts, abans d'anar a dormir, mira jo et dono les bones nits i ballo i ballo i ballo, et dono les bones nits i ballo, canto, i ric sense parar.

- MAMA EL PAPA ESTÁ BOIGGGGGGGG

Bona nit, fins demà nenes i nens i pareu de ballar, els veïns......
Abraçades per a tothom.
Isidre

llegir més »

diumenge, 16 de novembre del 2014

Lourdes Hernádez i jo.

Vull compartir una vivència meva, amb vosaltres de ja fa un temps, va ser el primer cap de setmanade la primavera de 2011, alguns de vosaltres ja la coneixeu però ara tinc amics nous, molts, ja sabeu m'agrada compartir...
---------
Lourdes Hernández

Música guapa, l'anunci de la tele que m'obliga a buscar-la, la veritat que sona només 4 o 5segons, però la trobo al youtube es la caixa màgica està tot, tot i tot.

Al gra, anunci Emidio Tucci Black (malgrat el model, si si nena està bo però és del Real Madrid), jo ja no menjo mes gules, ep però si bec cava, el cava al porta el Puyol, trobo la cançó, inicialment però després m'adonaré que hem confonc, i punxo el vídeo del tema Tarantino de Russian Red .

Ufff, Russian Red m'agraden molt el. Una sorpresa gracies a la confusió, escolto varius temes de Lourdes Hernández, compositora i cantant del grup, ella es super elegant i delicada, igual que la seva veu i la bomba, saps ?, jo la coneixo a la Lourdes.

Aquí com el Isi va conèixer la vocalista de Russian Red l'encantadora madrilenya Lourdes
Hernández:

Ja saps que a causa de carències particulars jo viatjo amb tot tipus de transports, però mai amb cotxe si no el porta un altre, be tampoc piloto un avió, ni soc maquinista d'un tren, ni capità d'un vaixell, el "comandante de la nave",vamos que no tinc carnet de conduir i no perquè no ho hagi intentat, però no en tinc, aquí s'acabà la carència.

Un dia tenia que baixar a Badajoz, de Madrid al cielo i a todas partes, menys a Badajoz, acabaven de tancar l'aeroport de Badajoz, si és per tancar aeroports podien haver tancat el de Castelló, doncs si no hi AVE des de Madrid a la capital castua, increïble, no hem queda més remei que viatjar amb autobús.

Anem.

No tenia ganes de viatjar amb camió o amb una exprés, com moltes vegades, no per res però la feina a Badajoz era acabar amb les relacions comercials i contractuals amb el proveïdor de transports a Extremadura, i ens havíem citat a aquella ciutat, tan mal comunicada pels transports, i no volia que un arrastrista hem coneixies i que em digues que el deixava en l'atur. Vaig treure el bitllet per internet per al dijous a la nit, sortida 21 hores, des de l'Estació de Méndez Álvaro, trio aquesta envers de la sortida de la T4 a cinc minuts de casa, perquè em venia de gust a la tornada el diumenge acabar de passar la tarda per al centre de Madrid, reserva feta i impresa de Madrid-Badajoz-Madrid, feta a l'empresa Avanza, sortida Méndez Álvaro al barri de Atocha-Arganzuela. Bus 060 Exprés, triga gairebé cinc hores i és exprés imaginat si no ho fos i el tren no AVE fa el recorregut amb 7 hores, repito Señor Presidente és increible que no tengamos AVE de Madrid a Badajoz.

Ja la bossa feta estacionada en el despatx. I arriba l'hora de marxar, pillo la moto i cap al centre, que m'agrada anar en moto per Madrid i fer tot, però tot eh, des de el pricipi fins al final del carrer Alcalà. Arribo a la estació de Méndez Álvaro i de seguida veig el bus, el 060 Badajoz Exprès, era tres quarts de 9 de la nit, arribaré a les 2 de la matinada del divendres, una adormideta al autocar una adormideta al hotel, tres horetes de feina i un magnífic reduït cap de setmana a Badajoz..

Em dirigeixo al cotxe i el conductor està a la porta revisant els bitllets i reserves, li entrego la meva impresa que l'escanejà amb una PDA, super moderns el de AVANZA, i hem diu:

-Todo correcto Don Isidro , asiento 17 ventanilla, buen viaje.
-Gracias, contesto.

Examino el territori, preparo els útils de viatge, auriculars, telèfon, xiclets, aigua,tot a punt.
No passen ni cinc minuts i el conductor hem ve a buscar i em demana:

-Don Isidro, ¿puede bajar un momento para comprobar unos datos de su billete?
-Por supuesto. Li respongué.

A la entrada del bus hi havia una noia esperant, el xofer diu, ens diu a tots dos, a la noia i a mi:

-Resulta que tienen el mismo código de reserva y de asiento, coses del internet, ahora contacto con la maquinita con Central y lo arreglamos en un pis pas.

Hi ho diu correcte "pis pas", no un plis plas.

Jo li dic:

-Haga , haga...

Ella mut, nomes un somriure escàs amb el llavis, per cert super be pintats.

El autocarero, amb tot això feia ballar i fen rodones en el aire amb el dit, fen-lo baixar de tant en tant per premé les tecles de la PDA, super cool, ens mira i comenta:

-Ya esta todo arreglado, "high technology" perdonen las molèsties.

Ens lliura els nostres bitllets, en el que abans havia rectificat el número del seient i nosaltres cap a dins, deixo passa a ella primer i va directe al meu seient, jolin, ara jo tinc el del costat, abans de seure comprovo de nou el número de la butaca i ella en mira i diu:

-¿Quieres la ventanilla?
-Si no te importa , me gusta mas.
-No no me importa, para lo que vas a ver.
-Gracias, si es verdad viajamos de noche, bueno no obstante gracias, en ventanilla me parece menos claustrofóbico.

Xarrar dues paraules:

Ella
-¿Vas a casa?
-No, asuntos profesionales y ¿tu?
-También por trabajo.
-Es raro ¿que por trabajo viajemos en autocar no?
-No, no para mi, es un lugar de mucha inspiracion para mi trabajo.
-Ah si!!! Y perdona la indiscreción, pero al comentar lo de la inspiración ¿cual es tu Trabajo?
-Soy compositora y vocalista del grupo Russian Red, soy Lourdes Hernández. ¿y tu de que trabajas?

Ostia, le vist si le vist algun programa del Buenafuente. I contesto a la seva pregunta.

-En una empresa de paquetes.....

Mira li vaig dir això, em va donar pal dir que treballava en una empresa de transports,que dirigia i gestionaba més de 400 camions pesats i gairebe 2.000 furgonetes i viatjava amb autobús per no tenir carnet de conduir, que vols, mira "paquetes" aixo es el que li vaig dir.

I aquí gairebé va acabar la nostra conversa, tret de les parades per el pipi, bajas, no,permiso,ya estoy de vuelta, dos parades per 500 kilòmetres.

El viatge acaba, arribem puntualíssim a Badajoz , estan a punt de tocar les dues de la matinada.

Ens acomiadem, estamos encantados de habernos conocido, que lo cantes bien y tu que hagais buenos paquetes, risses, i adéu, pos vet aquí com vaig conèixer a Lourdes Hernández.

I fins aquí la historieta...........no no la historieta comença ara.

La cançó trobada inicialment, com t'he dit al principi, es Tarantino de Russian Red, segueixo escoltant cançons del grup a youtube i trobo una boníssima que es titula LGTHCNSTEITDOTW de Russian Red, és boníssima, però el títol és raríssim, segueixo buscant la mateixa, aquesta estava gravada en directe a un concert a Ourense i es perdia qualitat, trobo i punxo un vídeo de la cançó, el títol del vídeo LGTHCNSTEITDOTW de Russian Red (subtitulada en espanyol), la Lourdes sempre canta en angles, boníssima com he dit, la lletra comença així:

llegir més »

dissabte, 15 de novembre del 2014

Les NOTÍCIES que m'interessen de debò

dijous, 13 de novembre del 2014

M'agradaria saber cantar

Si jo fos com ell

Fets del 8 de novembre de 2014.

Si jo fos com ell?, però no ho sóc i m'agradaria.

Avui t'he vist

Avui t'he llegit

Avui t'he recordat

M'agradaria se com tu, saber treballar amb les mans, saber fua una rajola amb una pedra d'esmolar i un piulet, m'agradaria saber contar bitllets a la velocitat que tu els contaves darrere la finestreta sense tenir que mollar-te el dit polsa, potser per això et costava tant quadrà. Saber canvia les marxes del cotxe com tu amb aquella calma que la segona mai arribava, i tant que m'agradaria, mira jo, ni la primera poso.

Arrodonir paraules per a tu era un art, poder imitar-te seria genial.

Sabeu a mi portar corbatí em fa vergonya, per ell vestir-se amb corbata de llas era la màxima etiqueta, paraula un dia d'aquests em poso corbatí.

M'agradaria fer de rei rei blanc com ell ho feia i durant tot l'any.

M'hauria agradat ser bon pare com tu vas ser-ho per nosaltres.

M'agradaria estimar com tu vas estimar, ser un bon company, com tu vas ser-ho dels teus, tu vas tenir bons companys, pregunta, qui va fer a qui?, parlant de memòria, parlar de companys és parlar de memòria històrica, la teva era prodigiosa, "tenir la memòria que tu tenies quan feies teatre",

seria un somni per a mi, i sinó recorbaves les "botifarres" les improvisaves i "gairebé" sempre tenien a veure amb l'obra, que aquell dia representàveu.

M'agradaria saber ballar com tu ballaves, encara que crec que ella ho feia millor.

Sobre totes les coses que m'agradarien saber i tenir que tu sabies i tenies era CANTAR CANTAR, i m'agradaria cantar com tu cantaves, o com la tia Montserrat, però posat a demanar millor com l'oncle Salvador, "LA VEU", m'agradaria cantar com ho fèieu vosaltres i mare de deu, si s'ajuntava al vostre cosí Salvador, caray quin grup i si de postres el Roman arrencava un solo, festa festa, fantàstic. M'agradaria però "vamos" si hem d'ajuntar-me amb el meu germà, tota la verdura damunt de l'escenari.

Jo aixo de cantar ho tinc clavat com una espina el cor, ja de crio ho vaig intentar al cole.

Hermano Simón:

- ¿quien quiere formar parte del coro del colegio?

i jo vaig aixacarme com un coet

-Yo. Yo, Yo.

Igual de ràpid que vaig entrar vaig sortir i a cop de pitu, no pitant sinó rebotant el instrument en el meu cap.

Hermano Simón:

- Abad ¡FUERA!, esto es un coro no una olla de grillos.

El pitu del hermano va sentenciar-me per tota la vida escolar en els maristes, que va ser llarga, fins a 6è de batxillerat. Tots els hemanos hem tenien apuntat a la lliberta negra.

-Papa, avui t'he vist, avui té llegit, avui té recordat.

El teu nét gran, el Marçal, en el grup de WhatsApp que tenim la família, ha comentat una foto i tots t'hem recordat. (veure en els comentaris).

Papa avui ets recordat, et recorden i et recordarem.

Papa vas estimar, t'estimen, t'estimarem sempre.

Isidre.

Anècdota familiar:

PD: Comentari sobre els noms que surten. Josep; Salvador (1 ) i Montserrat, germans, de cognoms Abad i Xiville, salvador i Roman, germans i cosins dels anteriors, cognoms, Abad Xiville. Doncs si ara veureu, no només a la meva família és repetien els noms i els cognoms també.

Els pares de Josep Maria, Montserrat i Salvador, és deien Montserrat Xivillé Abad i Salvador Abad Manzano i eren cosins, els pares de Salvador i Roman és deien, Maria Xiville Abad i Josep Abad Manzano i eren cosins, aclarim: Les germanes Maria i Montserrat eren cosines dels germans Salvador i Josep.

Que!!! entesos?.

Potser per això hem sortit tots tan rabesonets. Vull no falta cap que els tenim tots.

Música: La Mare i la dedico a la meva mare, si a la mare a la que hem va parir, sense ella no seria aquí i no podria dir que m'agradaria semblar me al pare. Mama t'envio un petó estiguis on estiguis segur que el reps és molt molt molt gran

Ressenya a la música: Cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa. La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos "Goyita", als anys 20. Dyango la va popularitzar.

Nenes, nens no els hi he acabat, per vosaltres també un de molt molt gran.

Bona Nit, fins demá

salu2

Isidre

GALERIA D'IMATGES EL BALCÓ DE L'ISIDRE

dilluns, 10 de novembre del 2014

Fa fred.

Fa fred, per mi ja és cru hivern, no m'agrada el fred. He tingut molta mandra de sortir a fer foto quan he arribat de treballar i he pensat, fem quelcom amb la gran quantitat de fotografies que ja té la nostra pagina, hi he triat una que gairebé tothom a fotografiat.

Panis Angelicus és un dels tres himnes escrits per Sant Tomàs d'Aquino per a la festa del Corpus Christi,Panis Angelicus és un dels tres himnes escrits per Sant Tomàs d'Aquino per a la festa del Corpus Christi com a part de la litúrgia completa de la Festa, incloent oracions per a la Missa i la Liturgia de les Hores. Els altres dos himnes escrits per Sant Tomàs són O Salutaris Hostia i Tantum Ergo.

El 1872 César Franck va arreglar el tema per a tenor, òrgan, arpa, cello i contrabaix; el va incorporar en el seu Messe à troi voix. Ha estat cantat per Luciano Pavarotti (que té una versió amb Sting), Plácido Domingo. John McCormack, el 1932 va cantar aquesta cançó al Parc Phoenix a Dublín i és considerat el punt més alt de la seva carrera. Últimament ha estat interpretat per Charlotte Church i també per Alfonso Suclla Bernal l'any 2005.(Viquipèdia)

Aquest interpretació que escoltareu és cantada per al cor de King's College, Cambridge

Bona nit que descanseu, no ús oblideu de fer un petó a les meves nenes i els meus nens

Salu2
Isidre

També pots veure el vídeo a:
https://www.youtube.com/watch?v=8Ndd0pG4Md0