El Balcó de l'Isi

diumenge, 14 de desembre del 2014

BICICLETES I ALTRES ANDRÒMINES

BICICLETES I ALTRES ANDRÒMINES QUE CIRCULEN PER BARCELONA I ALTRES CONTRADES.
Abans de comentar el succés o historia, cal aclarir quin tipus de vehicle és una bicicleta i 
quantes classes de vehicles circules per la ciutat, i més concretament per al Centre, Ciutat vella i el barri de la Ribera.
Una bicicleta és UN VEHICLE impulsat per la força humana, com a tal vehicle té que observa, i respectar les normes cíviques i de circulació.
Quantes classes de vehicle circulen per als nostres carres i vies de circulació.
A saber:
Automòbil
Camions
Autobús
Carro elevador
Carro
Motocicleta
Ciclomotor
Patinet
Remolc
Tràiler
Troleibús
Monopatí
Tricicle
Motocarro
Bicicleta
Automòbil tot terreny
Buggy
Quad
Tractor
Motocicleta de Enduro
Bicicleta de muntanya
Quants circules per les voreres:
Monopatí
Patinet
Motocicleta de Enduro
Bicicleta de muntanya
Tricicle
Miniciclemotor
Segway amb timó
Segway sense timó


I una infinitat de tipus de bicicletes que no sóc capaç de enumerar les totes aqui un petit exemple:
A-bike
Bicicleta alta
Bicicleta 29
Bicicleta de muntanya
Bicicleta de pista
Bicicleta de pinyó fitxo
Bicicleta domèstica
Bicicleta anglesa
Bicicleta monomarcha
Bicicleta de platja
Bicicleta sense cadena
Bicicle
Bicitaxi
BMX
Cuatricicle
Dresina
Bicicleta elèctrica
Monociclismo de Muntanya
Path Racer
Bicicleta reclinada
Bicicleta de reparto
Rickshaw
Swiss Army Bicycle
Tàndem
Bicicleta de transmissió hidràulica
Tricicle
Velocípede
Velomóvil
A part de tots aquest, tots el tipus de monopatí i de patinet, ah amics i sobretot el SEGWAY.
Tots aquests circules per al carrer, vies de circulació i per les voreres segons convingui.
Historia, real como la vida mismo.
El centre, Ciutat Vella i el barri de la Ribera són els meus entorns quotidians i diaris d'anar a treballar tornar a casa, dinar i fer algun passeig d'esbarjo.
Ser vianant és ser un valent, un "George en la Jungla d'els Cicles".
Era l'hora de dinar, a voltes ho faig en un Nostrum que està a la via Laietana cantonada avinguda de la Catedral, mà esquerra, mirant Tibidabo. A Vegades i vaig a peu si la cama funciona i d'altres amb autobús, tinc mensual i el gasto ja està fet, el dia d'autos la cama feia soroll de rovellat i vaig optar per el bus.
Ja hi sóc, baixo a la via Laietana cantonada avinguda de la catedral cantó dret mirant Tibidabo, on hi ha un Starbucks Coffee Company, si un bar d'aquest que un cafè val 21 € i no et donen un dècim de loteria es el preu d'un cafè, això si vols et posen un xorret de xarop de rosella salvatge, doncs estava esperant que el semàfor és poses verd pels vianants, i no estava sol, mig món hi era en aquell pas de vianants, vianants i un milió de persones enfilades en diversos tipus de vehicles, els més valents els de les bicicletes passaven en vermell com a coets.
En tot aixo arriba fen un eslàlom un noi amb un supermegaquetecagas monopatin, para al llinda del pas i pam, puntada de peu a la punta de la fusta per agafar el Skateboarding, la puntada de peu va ser massa forta i caray, li va passar per damunt del cap, no el va pogué agafar, amb tanta mala sort que va anar a parar a la roda de darrere d'una bicicleta banyera, si d'aquestes que porten un tipus de banyera davant i porten 2 o 3 nens petits, per sort només anava ella els nens no se a on eren, i patam va caure a terra lentament la bici banyera, el darrere seu hi havia un grup immens de russos amb el seu guia enfilats damunt del segway llogats, tot tocats i posats amb es seu casc i auriculars connectats amb el guia.
El monopatí encara era viu i de rebot va tocar al cap del guia que va caure enrere i clar tots els russos estaven a la seva esquena i deu meu, el skate com si fos una bola de bolera va fer un straight, increïble tots el russos a terra com bitlles, quin enrenou, motxilles, noies amb les cames entortolligades amb els patins en linea, cascos per tot arreu, ràdios trencats de les rodes de les bicicletes punxant els culs de tothom, cables d'un Ipod embolicats escallant el coll d'una senyora bastant gran, que xisclava, com cridava, el caos, el caos, semblava l'autopista de Mad Max, tranquils jo estava bé, de pura quasalitat, sóc el pupes, pero hem vaig lliura.
Un senyor que estava el meu costat, feia olor de massatge d'afaitar Floyd, només cridava, que no se mueva nadie, que no se mueva nadie, hasta que venga la autoridad competente. Era raríssim, però ningú va marxar al contrari allò es va omplir de gom a gom.
Mes soroll, soroll, crits en totes classe d'idiomes, visca la diversitat, sirenes per tot arreu, en un moment ja teníem a totes les forces vives allà mateix, dos cotxes dels mossos, tres de la guàrdia urbana, com estan a prop vàrem venir dues furgonetes de la policia nacional, un land rover i un camió de bombers i només una ambulància del SEM, els agents van ser molt organitzats i només en una hora van ordenar el caos que allà s'havia format.
Resultat un ferit, poc va ser per el que podia haver passat, el guia dels russos amb un trau el cap, l'ambulància el va traslladar a l'ambulatori de Pere Camps, ja gairebé tot amb order, menys els russos que no paraven de cridar i parlar amb els agents de l'autoritat però ningú els entenia, el guia era guia i interpret, ningú els entenia, fins que vés per on va sortir un rus del Starbucks Coffee Company, aquests si podia prendre cafè en aquest establiment, i va aclarir el que passava.
Amb tant d'enrenou i caos, a tres, si a tres russos, algú els hi van pispar els segway.
No ens van retindre gaire estona mes, ja que era fàcil veure que no portaven una andròmina d'aquesta ni al bosó ni a la motxilla.
I vés per on ja no vaig dinar, torna a pujar al autobús i cap a la feina.
És un perill, caminar perles voreres del Centre de Barcelona i mortal fer-ho per Ciutat Vella i el Barri de la Ribera.
No vull fer comentaris sobre la excepció de fer cas els semàfors per part dels ciclistes.
Nota curiosa: L'inventor del andròmina segway, va morir en un accident amb un estri dels seus.
Referencies:
Fi.
Bona nit nenes i nens i feu cas al Reglament de la Circulació
Una abraçada
salu2
Isidre
Imatges: unes panoràmiques d'aquests mati tant gris i alguna mes.
Música: Chopin - "Las Silfides" (Gran Vals Brillante Op 18), no tot és piano en el món de Chopin.










 Dia gris molt gris, fetes des del turo del túnel 14 de sembre de 2014












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada