---------
Lourdes Hernández
Música guapa, l'anunci de la tele que m'obliga a buscar-la, la veritat que sona només 4 o 5segons, però la trobo al youtube es la caixa màgica està tot, tot i tot.
Al gra, anunci Emidio Tucci Black (malgrat el model, si si nena està bo però és del Real Madrid), jo ja no menjo mes gules, ep però si bec cava, el cava al porta el Puyol, trobo la cançó, inicialment però després m'adonaré que hem confonc, i punxo el vídeo del tema Tarantino de Russian Red .
Ufff, Russian Red m'agraden molt el. Una sorpresa gracies a la confusió, escolto varius temes de Lourdes Hernández, compositora i cantant del grup, ella es super elegant i delicada, igual que la seva veu i la bomba, saps ?, jo la coneixo a la Lourdes.
Aquí com el Isi va conèixer la vocalista de Russian Red l'encantadora madrilenya Lourdes
Hernández:
Ja saps que a causa de carències particulars jo viatjo amb tot tipus de transports, però mai amb cotxe si no el porta un altre, be tampoc piloto un avió, ni soc maquinista d'un tren, ni capità d'un vaixell, el "comandante de la nave",vamos que no tinc carnet de conduir i no perquè no ho hagi intentat, però no en tinc, aquí s'acabà la carència.
Un dia tenia que baixar a Badajoz, de Madrid al cielo i a todas partes, menys a Badajoz, acabaven de tancar l'aeroport de Badajoz, si és per tancar aeroports podien haver tancat el de Castelló, doncs si no hi AVE des de Madrid a la capital castua, increïble, no hem queda més remei que viatjar amb autobús.
Anem.
No tenia ganes de viatjar amb camió o amb una exprés, com moltes vegades, no per res però la feina a Badajoz era acabar amb les relacions comercials i contractuals amb el proveïdor de transports a Extremadura, i ens havíem citat a aquella ciutat, tan mal comunicada pels transports, i no volia que un arrastrista hem coneixies i que em digues que el deixava en l'atur. Vaig treure el bitllet per internet per al dijous a la nit, sortida 21 hores, des de l'Estació de Méndez Álvaro, trio aquesta envers de la sortida de la T4 a cinc minuts de casa, perquè em venia de gust a la tornada el diumenge acabar de passar la tarda per al centre de Madrid, reserva feta i impresa de Madrid-Badajoz-Madrid, feta a l'empresa Avanza, sortida Méndez Álvaro al barri de Atocha-Arganzuela. Bus 060 Exprés, triga gairebé cinc hores i és exprés imaginat si no ho fos i el tren no AVE fa el recorregut amb 7 hores, repito Señor Presidente és increible que no tengamos AVE de Madrid a Badajoz.
Ja la bossa feta estacionada en el despatx. I arriba l'hora de marxar, pillo la moto i cap al centre, que m'agrada anar en moto per Madrid i fer tot, però tot eh, des de el pricipi fins al final del carrer Alcalà. Arribo a la estació de Méndez Álvaro i de seguida veig el bus, el 060 Badajoz Exprès, era tres quarts de 9 de la nit, arribaré a les 2 de la matinada del divendres, una adormideta al autocar una adormideta al hotel, tres horetes de feina i un magnífic reduït cap de setmana a Badajoz..
Em dirigeixo al cotxe i el conductor està a la porta revisant els bitllets i reserves, li entrego la meva impresa que l'escanejà amb una PDA, super moderns el de AVANZA, i hem diu:
-Todo correcto Don Isidro , asiento 17 ventanilla, buen viaje.
-Gracias, contesto.
Examino el territori, preparo els útils de viatge, auriculars, telèfon, xiclets, aigua,tot a punt.
No passen ni cinc minuts i el conductor hem ve a buscar i em demana:
-Don Isidro, ¿puede bajar un momento para comprobar unos datos de su billete?
-Por supuesto. Li respongué.
A la entrada del bus hi havia una noia esperant, el xofer diu, ens diu a tots dos, a la noia i a mi:
-Resulta que tienen el mismo código de reserva y de asiento, coses del internet, ahora contacto con la maquinita con Central y lo arreglamos en un pis pas.
Hi ho diu correcte "pis pas", no un plis plas.
Jo li dic:
-Haga , haga...
Ella mut, nomes un somriure escàs amb el llavis, per cert super be pintats.
El autocarero, amb tot això feia ballar i fen rodones en el aire amb el dit, fen-lo baixar de tant en tant per premé les tecles de la PDA, super cool, ens mira i comenta:
-Ya esta todo arreglado, "high technology" perdonen las molèsties.
Ens lliura els nostres bitllets, en el que abans havia rectificat el número del seient i nosaltres cap a dins, deixo passa a ella primer i va directe al meu seient, jolin, ara jo tinc el del costat, abans de seure comprovo de nou el número de la butaca i ella en mira i diu:
-¿Quieres la ventanilla?
-Si no te importa , me gusta mas.
-No no me importa, para lo que vas a ver.
-Gracias, si es verdad viajamos de noche, bueno no obstante gracias, en ventanilla me parece menos claustrofóbico.
Xarrar dues paraules:
Ella
-¿Vas a casa?
-No, asuntos profesionales y ¿tu?
-También por trabajo.
-Es raro ¿que por trabajo viajemos en autocar no?
-No, no para mi, es un lugar de mucha inspiracion para mi trabajo.
-Ah si!!! Y perdona la indiscreción, pero al comentar lo de la inspiración ¿cual es tu Trabajo?
-Soy compositora y vocalista del grupo Russian Red, soy Lourdes Hernández. ¿y tu de que trabajas?
Ostia, le vist si le vist algun programa del Buenafuente. I contesto a la seva pregunta.
-En una empresa de paquetes.....
Mira li vaig dir això, em va donar pal dir que treballava en una empresa de transports,que dirigia i gestionaba més de 400 camions pesats i gairebe 2.000 furgonetes i viatjava amb autobús per no tenir carnet de conduir, que vols, mira "paquetes" aixo es el que li vaig dir.
I aquí gairebé va acabar la nostra conversa, tret de les parades per el pipi, bajas, no,permiso,ya estoy de vuelta, dos parades per 500 kilòmetres.
El viatge acaba, arribem puntualíssim a Badajoz , estan a punt de tocar les dues de la matinada.
Ens acomiadem, estamos encantados de habernos conocido, que lo cantes bien y tu que hagais buenos paquetes, risses, i adéu, pos vet aquí com vaig conèixer a Lourdes Hernández.
I fins aquí la historieta...........no no la historieta comença ara.
La cançó trobada inicialment, com t'he dit al principi, es Tarantino de Russian Red, segueixo escoltant cançons del grup a youtube i trobo una boníssima que es titula LGTHCNSTEITDOTW de Russian Red, és boníssima, però el títol és raríssim, segueixo buscant la mateixa, aquesta estava gravada en directe a un concert a Ourense i es perdia qualitat, trobo i punxo un vídeo de la cançó, el títol del vídeo LGTHCNSTEITDOTW de Russian Red (subtitulada en espanyol), la Lourdes sempre canta en angles, boníssima com he dit, la lletra comença així:
AQUEL SEÑOR BAJITO QUE NO PODIA APOYAR EL CODO EN EL QUICIO DE LA VENTANA DEL AUTOBUS....... que fort.
Segueixo buscant i trobo un altra versió, però ara amb la lletra en angles que comença així:
LITTLE GENTLEMAN THAT HE COULD NOT SUPPORT THE ELBOW IN THE DOORWAY OF DE WINDOW BUS.....
I vet aqui del títol de la cançó, són les primeres lletres, de les primeres paraules, de la primera estrofa de la cançó i les lletres que corresponen al codi de la reserva del bitllet de l'autobús destí a Badajoz del passat 8 de març de 2012.
Reserva : LGTHCNSTEITDOTW_Bus_ 060 Exprés.
Quina inspiració la de la Lourdes.
M'agradaria donar-li les gràcies, i aprofito per fer ho aquí.
- Gracias Lourdes por la canción
- Ya sabes me inspiro mucho en los autobuses
- Gracias de nuevo, por cierto bonito color de pintalabios
- Si, el color es Russian Red.
Nenes, nens, bona nit us trobare a faltar, demá vaig de viatge per motius de feina i no tornare fins divendres, feu molta bondat eh? que no m'enteri de res dolent.
Una abraçada forta i llarga no acabarà fins d'aquí a sis dies
Salu2
Isidre.
Imatges de la posta de sol d'avui fins la nit
Musica :Lgthcnsteitdotw de Russian Red, dedicada a un senyor, baixet.
http://www.goear.com/listen/330ee23/lgthcnsteitdotw-lourdes-hernandez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada