M'agradaria saber cantar

                

Si jo fos com ell


Fets del 8 de novembre de 2014.

Si jo fos com ell?, però no ho sóc i m'agradaria.

Avui t'he vist

Avui t'he llegit

Avui t'he recordat

M'agradaria se com tu, saber treballar amb les mans, saber fua una rajola amb una pedra d'esmolar i un piulet, m'agradaria saber contar bitllets a la velocitat que tu els contaves darrere la finestreta sense tenir que mollar-te el dit polsa, potser per això et costava tant quadrà. Saber canvia les marxes del cotxe com tu amb aquella calma que la segona mai arribava, i tant que m'agradaria, mira jo, ni la primera poso.

Arrodonir paraules per a tu era un art, poder imitar-te seria genial.

Sabeu a mi portar corbatí em fa vergonya, per ell vestir-se amb corbata de llas era la màxima etiqueta, paraula un dia d'aquests em poso corbatí.

M'agradaria fer de rei rei blanc com ell ho feia i durant tot l'any.

M'hauria agradat ser bon pare com tu vas ser-ho per nosaltres.

M'agradaria estimar com tu vas estimar, ser un bon company, com tu vas ser-ho dels teus, tu vas tenir bons companys, pregunta, qui va fer a qui?, parlant de memòria, parlar de companys és parlar de memòria històrica, la teva era prodigiosa, "tenir la memòria que tu tenies quan feies teatre", 

seria un somni per a mi, i sinó recorbaves les "botifarres" les improvisaves i "gairebé" sempre tenien a veure amb l'obra, que aquell dia representàveu.

M'agradaria saber ballar com tu ballaves, encara que crec que ella ho feia millor.

Sobre totes les coses que m'agradarien saber i tenir que tu sabies i tenies era CANTAR CANTAR, i m'agradaria cantar com tu cantaves, o com la tia Montserrat, però posat a demanar millor com l'oncle Salvador, "LA VEU", m'agradaria cantar com ho fèieu vosaltres i mare de deu, si s'ajuntava al vostre cosí Salvador, caray quin grup i si de postres el Roman arrencava un solo, festa festa, fantàstic. M'agradaria però "vamos" si hem d'ajuntar-me amb el meu germà, tota la verdura damunt de l'escenari.

Jo aixo de cantar ho tinc clavat com una espina el cor, ja de crio ho vaig intentar al cole.

Hermano Simón:

- ¿quien quiere formar parte del coro del colegio?

i jo vaig aixacarme com un coet

-Yo. Yo, Yo.

Igual de ràpid que vaig entrar vaig sortir i a cop de pitu, no pitant sinó rebotant el instrument en el meu cap.

Hermano Simón:

- Abad ¡FUERA!, esto es un coro no una olla de grillos.

El pitu del hermano va sentenciar-me per tota la vida escolar en els maristes, que va ser llarga, fins a 6è de batxillerat. Tots els hemanos hem tenien apuntat a la lliberta negra.

-Papa, avui t'he vist, avui té llegit, avui té recordat.

El teu nét gran, el Marçal, en el grup de WhatsApp que tenim la família, ha comentat una foto i tots t'hem recordat. (veure en els comentaris).

Papa avui ets recordat, et recorden i et recordarem.

Papa vas estimar, t'estimen, t'estimarem sempre.

Isidre.

Anècdota familiar:

PD: Comentari sobre els noms que surten. Josep; Salvador (1 ) i Montserrat, germans, de cognoms Abad i Xiville, salvador i Roman, germans i cosins dels anteriors, cognoms, Abad Xiville. Doncs si ara veureu, no només a la meva família és repetien els noms i els cognoms també.

Els pares de Josep Maria, Montserrat i Salvador, és deien Montserrat Xivillé Abad i Salvador Abad Manzano i eren cosins, els pares de Salvador i Roman és deien, Maria Xiville Abad i Josep Abad Manzano i eren cosins, aclarim: Les germanes Maria i Montserrat eren cosines dels germans Salvador i Josep. 

Que!!! entesos?. 

Potser per això hem sortit tots tan rabesonets. Vull no falta cap que els tenim tots.

Música: La Mare i la dedico a la meva mare, si a la mare a la que hem va parir, sense ella no seria aquí i no podria dir que m'agradaria semblar me al pare. Mama t'envio un petó estiguis on estiguis segur que el reps és molt molt molt gran 

Ressenya a la música: Cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa. La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos "Goyita", als anys 20. Dyango la va popularitzar.

Nenes, nens  no els hi he acabat, per vosaltres també un de molt molt gran. 

Bona Nit, fins demá    

salu2

Isidre